Avui explicaré una petita anècdota personal, molt senzilla i sense cap altra pretensió que la d’introduir la proposta escènica que tornarem a representar el proper dijous. Estant embarassada jo de vuit mesos, fèiem els darrers assajos d’aquest espectacle literari teatral que estrenaríem de forma imminent amb la Carme Muns i l’Anna Martínez. L’havíem començat a gestar uns mesos abans, quan la meva gestació personal encara no era visible, i ja portàvem un munt de lectures dels diversos textos de narrativa propis que havia triat per escenificar. Van ser tardes boniques en què, a banda de treballar,  les “meves” actrius em van cuidar i mimar amb tot tipus de detalls. Però, dies abans de l’estrena, tocava posar-hi tota l’energia, entonació i força, i durant aquella setmana prèvia, cada dia la meva panxa i jo sèiem ben a prop de l’acció per escoltar i prendre nota de tot allò que pogués observar. La primera escena era una de les més expressives i les protagonistes la brodaven amb entusiasme. Doncs cada vegada que una d’elles alçava la veu, jo rebia una reacció en cadena dins la panxa. Tenia la sensació que la meva filla se sumava al projecte des de dins del ventre i, mica en mica, es va anar corroborant: quan jo aplaudia, ella feia una nova puntada de peu que jo interpretava d’aprovació. Va arribar l’esperat dia de l’estrena: amb una panxa de balena vaig presentar la funció, casualment l’única vegada que la vam gravar i un dels pocs vídeos que tinc d’aquella època d’embaràs avançat. Poc després arribava l’altre esperat gran dia, el del part real. I allà es van apropar, novament elles, amb aquell entusiasme de padrines teatreres que els havia acompanyat. Potser ens ho va semblar, potser eren les ganes, però les tres vam tenir la sensació que el nadó reconeixia la seva veu.

Ja han passat dos anys des d’aquella estrena i d’aquell part i, sense haver-ho esperat, n’hem fet diverses funcions i en tenim previstes algunes més. La propera serà aquest dijous 26 de maig a la Biblioteca Joan Coromines d’El Masnou. El definim com un espectacle literari teatral ja que en ell portem a escena vuit narracions literàries o, dit d’una altra manera, textos que originàriament no van ser escrits per teatre. Són un total de vuit petites històries, narrades amb un punt d’ironia, que es fixen en petites coses quotidianes: la por d’adormir-se quan has d’agafar un avió que surt a hores intempestives, el moment de comiat d’uns amants que no es volen acomiadar, el drama d’un indecís que contínuament ha d’escollir, la mirada d’algú que no s’agrada i sempre s’emmiralla en els altres- o la preparació d’un sopar molt especial, aquell que ha de sortir perfecte -quan tothom sap que la perfecció no existeix!-. En definitiva, petites anècdotes de la nostra quotidianitat com la que avui us he explicat.

QUOTIDIANITATS NARRADES es podrà veure a la Biblioteca Joan Coromines el dijous 26 de maig a les 19:00h. Entrada gratuïta. + INFO http://bibliotecavirtual.diba.cat/masnou-el-biblioteca-joan-coromines