Crec que l’he trobat. Una paraula que ho defineix amb bastanta exactitud. Dues juntes, per ser més precisa. El terme és : resistència literària. Tan fàcil, tat evident, i fins ara no l’havia retingut. Però tot d’una hi he ensopegat i m’he dit: això, és exactament això. Som resistents literaris. Resistent literària, en el meu cas. Concretament, la descoberta de l’expressió ha tingut lloc en una entrevista a Mayte Bonilla, una escriptora de La Llagosta, que com tantes altres persones dedicades a les lletres, expressa la dificultat de tenir visibilitat, de poder publicar i, en definitiva, de poder-s’hi dedicar. Ella i altres escriptors vinculats a aquest poble de la província gironina han creat una associació per donar-se visibilitat, com autors locals, i com autors en general. “El veí escriu. Per què no llegir-lo?”, introdueix el periodista Mauricio Bernal en aquesta entrevista d’El Periódico. Tots són autors que han publicat. “Som uns resistents perquè seguim escrivint, perquè seguim intentant-ho”. Sí. És exactament això: som uns resistents perquè seguim escrivint, malgrat no tenir un sou -qui paga els escriptors, quan encara no publiquen o representen les seves obres?-, no rebre ajudes -afortunat qui les rep!-, sovint ni drets d’autor perquè algunes editorials amb prou feines te’ls poden pagar… I, tot i així, aquí estem al peu del canó, escrivint des de la inestabilitat –econòmica i vital- i la incertesa –vital i professional-… El més espectacular és veure que fins i tot així sovint aconseguim acabar i tot una obra literària! Aconseguim parir malgrat el drama del procés gestant. I ja se sap que no hi ha goig més gran que veure néixer la criatura… Després, però, aquesta s’ha d’alimentar i cuidar. Així és també quan has parit el text. Que l’has de moure perquè arribi a bon port. Si finalment aconsegueixes que arribi a ser publicat o representat, en funció del gènere, podràs dir que has reeixit en l’intent. I, tot i així, molt probablement, seguiràs visquent en la precarietat econòmica. És per tot aquest cúmul de circumstàncies, que molts, malauradament, llencen la tovallola pel camí. Perquè resistir no és gens fàcil, i deixar de fer-ho, de vegades, és una pura necessitat. Així que, i tant, sí, els que de moment continuem en la lluita, som uns resistents. Llarga vida a la resistència literària! Però tant de bo que qui, a nivell oficial té armes i recursos, es recordi de nosaltres i ens ajudi a fer la resistència una mica més plàcida.