En un tanatori, coincideixen ell i ella. Ell, hi va per preparar el funeral del seu pare. Ella, per oficiar-hi la cerimònia; serà la seva primera, ja que tot just s’estrena en aquesta feina. Els dos personatges inicien l’entrevista oficial per conèixer més detalls del difunt. I és en aquest interrogatori quan començaran a sorgir confessions inesperades…
No és un adéu es va presentar al V Torneig de dramatúrgia de Temporada Alta, l’any 2016, i va ser llegida en dues ocasions: pel Norbert Martínez i l’Aina Clotet en el primer cas, i pel Roger Coma i l’Anna Moliner en la semifinal. Posteriorment, Miki Esparbé i Diana Torné van llegir el text al Museu del Gas de Sabadell. En les tres ocasions, es tractava del text original, de 35 minuts de durada. Actualment, he ampliat el text a una durada de 70 minuts. A continuació, en podeu llegir un fragment.
NO ÉS UN ADÉU (fragment)
Silenci.
ORADORA.- La vida… Això tan bonic i alhora tan breu del que ens acaba quedant tan sols… un bonic i fràgil record.
(Pausa)
Bona tarda. Gràcies a tots per la vostra presència. Que sigueu avui aquí, en aquests moments de dol, acompanyant, aixoplugant, abraçant… pot ajudar molt a superar el dur tràngol que la família està passant ara mateix. Avui som aquí per acomiadar a… a… per acomiadar a… a…. On cony he fotut el paper…?! Si és que amb aquest pantalonet i la ridícula butxaqueta és impossible trobar res… Com no rebaixi dos quilos d’avui per demà…
CLIENT.- Doncs jo la veig estupenda.
ORADORA.- Ai, ho sento, estava… vull dir, que m’estava…
CLIENT.- No es preocupi. Ho estava fent força bé.
ORADORA.- Gràcies… Em sap greu però m’haurà de recordar el nom, és que no trobo el…
CLIENT.- Jordi Poch.
ORADORA.- Ah, bé. Sigui on sigui, el Jordi ja descansa en pau…
CLIENT.- Ah, no, no. El Jordi de moment és ben viu davant seu. I que duri.
ORADORA.- Oh, perdoni, pensava que volia dir…
CLIENT.- No passa res. Si es refereix al meu pare, es deia Pau. Que descansi en pau o no, això ja és una altra història…
ORADORA.- Ja… Bé, jo em dic Dolors i a banda d’oficiar la cerimònia, sóc aquí per ajudar-lo en tot el que faci falta.
CLIENT.- Perfecte.
(Pausa)
ORADORA.- Però segui, segui, si-us-plau.
CLIENT.- Li ho agraeixo. Porto mitja hora fent petons i abraçades de peu.
ORADORA.- M’ho imagino…
CLIENT.- Tinc els dits fets pols –i els collons ben plens-.
ORADORA.- Com diu?
CLIENT.- Res, res…
(Pausa)
ORADORA.- Bé, ja li hauran explicat una mica en què consisteix l’entrevista…
CLIENT.- Més o menys.
ORADORA.- Es tracta que m’expliqui algunes coses sobre la figura del seu pare.
CLIENT.- Quina figura?
ORADORA.- Sobre el seu pare, vull dir.
CLIENT.- Ah.
ORADORA.- Ja sap, per tal de poder elaborar un discurs de comiat que el representi i alhora fer de la cerimònia un moment únic, és clar. No s’amoïni, tenim tot el temps del món…
CLIENT.- Serà vostè, no pas jo.
ORADORA.- Com?
CLIENT.- D’aquí una estona, tinc hora al barber. Ja sap, per estar ben presentable demà…
ORADORA.- …
CLIENT.- Però vaig demanar que la cerimònia fos curta, així que no li caldrà saber molta cosa.
ORADORA.- … D’acord…
CLIENT.- Què, doncs, ens hi posem? No m’agradaria fer tard…
ORADORA.- No, no, és clar… En primer lloc, si hi ha algun familiar que vulgui dir algunes paraules durant la cerimònia…
CLIENT.- No. Ningú no vol dir res.
ORADORA.- Ah. Aleshores la cerimònia començaria amb la música que vostès escullin.
CLIENT.- Música?
ORADORA.- Pot ser enllaunada o en directe. Amb els músics en viu és molt més emotiu… però és clar, té un altre preu…
CLIENT.- No volem cap concert.
ORADORA.- Llavors… li miro quines cançons li entren per l’assegurança. Em sembla que el seu pare va contractar la pòlissa màxima…
CLIENT.- Doncs de moment ja hem hagut d’acoquinar per les quatre galetes de la Sala.
ORADORA.- Ah, bé… Del Barça o de l’Espanyol?
CLIENT.- Com diu?
ORADORA.- Els himnes no passen mai de moda. Però també tenim algunes bandes sonores memorables… Titanic, El Padrino… O potser hi ha algun tema que al seu pare li agradés especialment…
CLIENT.- Sí, la sintonia del Félix Rodríguez de la Fuente.
ORADORA.- Ah, li miro si en podem disposar…
CLIENT.- No cal. No volem música de cap tipus.
ORADORA.- Com vulgui… (Pausa) En aquest cas, començarem amb un poema. En tenim alguns de preciosos. I els drets d’autor també li entren per l’assegurança.
CLIENT.- Quin detall…
ORADORA.- “Pots plorar perquè ha marxat. O pots somriure perquè ha viscut. Podem tancar els ulls i…
CLIENT.- Molt bonic, sí… però no li posi.
ORADORA.- Tampoc vol cap poema?
CLIENT.- No.
ORADORA.- Escolti… Em pot dir, si-us-plau, com li agradaria començar la cerimònia del seu pare?
CLIENT.- Què li sembla anant al gra? Amb les quatre parauletes que vostè digui ja n’hi haurà prou.
ORADORA- Mmm, val… Llavors és especialment important que m’expliqui coses del difunt.
CLIENT.- D’acord.
ORADORA.- Si li sembla bé, aniré prenent nota.
CLIENT.-Bé.
ORADORA.- Digui’m. Com era el senyor Pau Poch Domènech?
CLIENT.- Doncs baix, prim… i calb.
ORADORA.- Ja… (Pausa) I alguna cosa més personal?
CLIENT.- Mmm… Roncava.
ORADORA.- Roncava…
CLIENT.- Sí. Però no era un ronc qualsevol, eh? S’imagina un elefant constipat? Doncs més o menys venia a ser això.
ORADORA.- Escolti… em faig al càrrec que no són moments fàcils, però si pogués destacar alguna cosa del seu pare…
Explicar-me alguna cosa, a poder ser, positiva….
CLIENT.- Esperi.
(Pausa)
CLIENT.- Tete, escolta: tu què diries positiu del papa? (…) Sí, és necessari. Alguna idea? (…) Ahà. Anoti: La fideguay.
ORADORA.- La fideguay?
CLIENT.- Ell n’hi deia així, a la fideuà. (Pausa) I què, com va per la sala de vetlla? (…) Vaja, doncs haurem d’estar preparats! Per cert, avisa si-us-plau que pugin una mica la temperatura… o els que sortirem cadàvers serem nosaltres! Gràcies, Tete. Fins ara.
(Pausa)
ORADORA.- Una fideuà…
CLIENT.- Sí, de gambes de Palamós. Li quedava deliciosa.
ORADORA.- Això és tot?
CLIENT.- També feia l’all-i-olli… de codony. No tan bo.
ORADORA.- No m’ho puc creure.
CLIENT.- A mi també em va sorprendre.
ORADORA.- Estic parlant de debò!
CLIENT.- I jo també…
ORADORA.- Li he demanat una cosa positiva del seu pare!
CLIENT.- Una bona fideuà no li sembla una cosa positiva?
ORADORA.- No l’entenc. Prefereix que digui que va ser un pobre desgraciat?
CLIENT.- És clar que no! Que era el meu pare, eh!
ORADORA.- Té raó. Disculpi…
CLIENT.- Com m’ha dit que es deia? Eulàlia?
ORADORA.- Dolors…
CLIENT.- Dolors, vostè fa gaire que fa aquesta feina?
ORADORA.- Per què m’ho pregunta?
CLIENT.- La veig una mica… desentrenada.
ORADORA.- Doncs jo a vostè poc afectat!
CLIENT.- Serà possible!
ORADORA.- Ai, perdoni, no volia… Bé, miri, anoto això de la fideuà. Sempre podem dir que va ser un bon cuiner…
CLIENT.- D’acord.
ORADORA.- Alguna altra cosa que li agradés o que fes sovint?
CLIENT.- Collia fulles seques.
ORADORA.- Ah. De roure, de faig, d’arbres fruiters…?
CLIENT.- I jo què sé! Les guardava en caixes. Ja n’he llençat quatre.
ORADORA.- Caixes… De plàstic? De cartró? De sabates?
CLIENT.- Per què ho vol saber?
ORADORA.- Estic intentant esbrinar coses del Senyor Poch…
CLIENT.- Això és el que dirà a la cerimònia? Que guardava fulles seques a capses de sabates?
ORADORA.- Miri, hi haurà de posar una mica de la seva part. Per parlar del seu pare, necessito saber coses d’ell! No m’ho puc inventar!
CLIENT.- No tingui tantes manies. Ell no les va tenir…
ORADORA.- Com?
CLIENT.- Res…
ORADORA.- Què ha volgut dir?
CLIENT.- Miri, no sé qui era mon pare, sap? Pensava que ho sabia, que el coneixia bé, però després va resultar que… En fi.
ORADORA.- Ei, on va?
CLIENT.- A pixar!
ORADORA.- Però…
CLIENT.- No pateixi: tornaré.
(Continua)
Es pot sol·licitar el text sencer escrivint un correu a elisenda.guiu@gmail.com
FITXA:
NO ÉS UN ADÉU, obra per 1 actor i 1 actriu.
SINOPSI: Una actriu en hores baixes comença una feina com a oradora a cerimònies laiques en una funerària, on ensopega amb un client molt poc convencional. Qui som realment? Fins a quin punt ens arribem a conèixer en vida? Una tragicomèdia de tanatori.
PERSONATGES: Ella, ronda la trentena. Ell, la quarentena.
GÈNERE: Comèdia dramàtica.
DURADA: 70 minuts.
Deixeu un comentari