Presentació d'El naixement - ElisendaGuiu.com

El dilluns 23 d’octubre tenia lloc la presentació del llibre El naixement a la seu catalana de la SGAE (Barcelona), un lloc escollit per les facilitats que ofereix sempre per organitzar-hi activitats i alhora, simbòlicament, per ser l’entitat que em va publicar el primer llibre de teatre (Magnetismes). M’hi van acompanyar una quarentena de persones, que van omplir la sala i, de fet, vam haver d’afegir cadires. A la presentació vaig estar acompanyada també de dos actors i dues actrius, que generosament es van prestar a llegir un fragment de l’obra i, a més a més, ho van brodar: en Jacob Valltramunt, l’Igsnasi Guasch, la Muguet Franc i la Bea Segura. Si d’una banda els actors masculins havien interpretat personatges d’obres meves anteriors (l’infermer d’Explica’m un conte i el Marc de Magnetismes, respectivament), en el cas de les noies ja havien tingut un previ contacte amb El naixement, havent-ne fet lectures anteriors: la Muguet, durant el Pitching de dramatúrgia de Girona (2016), i la Bea, en la lectura a Londres del setembre passat. Així doncs, d’alguna manera, l’obra ja començava a tenir una petita història al darrere. Així ho vaig exlicar als assistents, de la mateixa manera que els vaig explicar un fet que, pel que sembla, va sorprendre: l’obra va ser escrita el 2015. “Però si sembla que hagi estat escrita ara mateix!”. I és que d’alguna manera la història d’El naixement retrata una situació en què molts ens podem trobar actualment, que és com portar les desavinences ideològiques amb persones properes.

Tots els assistents van ser convidats a una cervesa gentilesa de Damm, que molt oportunament vam poder prendre a la terrassa de la seu, un espai privilegiat enmig del bullici barceloní. Era el moment de comentar la jugada, signar llibres, fer presentacions oficials, saludar-se, etc etc. I en aquest context, i enmig de felicitacions i compliments, va començar a córrer un comentari generalitzat: “aquesta obra s’ha de muntar ja!” Malauradament, en aquell acte no hi havia productors ni programadors, que potser s’hi engrescarien tan sols sentint tant d’entusiasme entre el públic assistent a una simple presentació de llibre. Qui sap, però, si el comentari els arribarà a les orelles, i finalment algú amb bona oïda i bona vista s’anima a muntar El naixement.

Ja ha nascut el llibre, la criatura… I la República! Ara només falta que neixi l’obra dalt l’escenari.