Han nascut unes noves criatures, conegudes amb el nom de Marlinets. Es tracta d’uns éssers marins amb una curiosa aparença: el cos ple d’escates i al mateix temps dues cames, ulls de llobarro, closca de cargolina i pinces d’escamarlà. Així vaig imaginar fa anys uns personatges dels que, en primer lloc, en vaig tenir clar el nom. Marlinets, que venia de mar, és clar, si bé ja hi ha qui em pregunta si ve de Merlí – la inevitable influència audiovisual!-. I si jo els vaig dibuixar d’una manera concreta en el meu imaginari, finalment algú podria fer-ho també a la pràctica de forma concisa: seria la il·lustradora Elena Feliu que, amb el seu pinzell i talent, ha plasmat aquestes originals criatures en uns dibuixos que il·lustren preciosament el conte.
En la història, aquests personatges marins queden accidentalment atrapats a la xarxa del Martí, un jove pescador que flipa en descobrir-los. Aquesta és la sinopsi del relat que, d’alguna manera, pensava que es podia convertir en una llegenda en zona de mar. I així finalment va ser. El projecte va arribar a mans de l’ajuntament del Masnou i va decidir apostar per ell, publicant-lo i fent-ne un llarg tiratge per regalar als nens i nenes del poble per tal que tinguessin un element que els vinculés a ell i, molt especialment al mar, des de la cultura. La primera entrega va tenir lloc el passat mes de maig a la fira gastronòmica del Masnou, al port, amb el mar de fons, en un dia esplèndid i un públic delectós de rebre el conte i escoltar la història, en aquesta ocasió, a càrrec de l’actriu Eva de Luis i els seus alumnes de Més de teatre. De seguida vam descobrir que petits i grans quedaven hipnotitzats amb aquests curiosos éssers i la seva aventura… I així va ser com, finalment, Marlinets s’ha fet realitat. Ha nascut una llegenda, diuen. I jo sols li desitjo llarga vida.
Deixeu un comentari