Ara fa un any, vam presentar a Teià la proposta de teatre “Mai no convidis un sommelier a prendre una coca-cola”, interpretada per la Lara Díez i la Marta Codina. Era un encàrrec que em va fer l’ajuntament per a la Biblioteca Can Llaurador, en el marc del programa Biblioteques amb DO. La proposta, amb la finalitat de vincular cultura i vi, culminava amb un tast d’un o diversos vins d’un celler de la zona. No va passar gaire temps que ja ens proposaven fer l’activitat a una altra biblioteca, després a un celler, posteriorment a una sala d’exposicions… i aquest mes de març l’hem portat novament a una biblioteca, la quarta on presentarem la peça: aquest cop, a la Biblioteca Contravent de Vilanova del Vallès. Podem dir doncs que la idea no sols va funcionar sinó que va superar les espectatives del plantejament amb què va ser creada. Us en deixo un tast; si voleu, el podeu acompanyar amb una copa de bon vi i us convido amb ell endinsar-vos en la vostra memòria per fer aflorar els propis records… 😉
MAI NO CONVIDIS UN SOMMELIER A PRENDRE UNA COCA-COLA (fragment)
ACTE ÚNIC
En una sala de tast, la sommelier Glòria Salrà tasta un vi mentre pren notes;
GLÒRIA.- (Observa) Intens i brillant; (escriu) Tonalitat de cirera primerenca… (Olora) Al nas, aroma d’intensitat mitjana; (escriu) rerefons de fruita vermella… En boca, lleuger i fresc… (escriu) entrada seductora que creix i s’eixampla. (Somriu satisfeta)
Irromp l’Aina, provocant un sobtat trencament a la concentració:
AINA.- Disculpi! Em puc apuntar al proper tast?
GLÒRIA.- Ho sento, ja està ple.
AINA.- Ah. (Pausa) Però podria haver-hi una vacant a última hora, no? Vull dir: algú que s’ho repensi, un imprevist, un accident… Potser venint cap aquí algú es mareja, cau, es fa un cop al cap i queda inconscient. Llavors no podria fer el tast, no?
La Glòria aixeca la mirada per primer. PAUSA. Es miren.
GLÒRIA.- Perdona… Et conec?
AINA.- Tu què creus?
GLÒRIA.- Mmmm… De l’escola de sommeliers?
AINA.- De l’escola… a seques.
Pausa. Reacció:
GLÒRIA.- Ets l’Aina…?
AINA.- Ahà.
GLÒRIA.- Aina Torres!
AINA.- Glòria Salrà!
Salten. S’abracen.
GLÒRIA.- Però què hi fas aquí?!
AINA.- Res, que volia fer un tast. I així, per casualitat, he vist el cartellet “Aprèn a tastar amb la Glòria Salrà” i… Bé, que ja m’havia arribat que ets tota una experta en la matèria…
GLÒRIA.- No n’hi ha per tant… O sigui que tu també ets una apassionada dels vins!
AINA.- Ui, no, no. Jo sóc més de coca-cola.
GLÒRIA.- Què?
AINA.- Pecat capital, ho sé.
GLÒRIA.- Ah, però… i el teu interès pel tast? O només has entrat per saludar-me?
AINA.- Ah, no, jo el tast el vull fer, i tant. En vull aprendre.
GLÒRIA.- Em sap greu, és que són molt estrictes amb l’aforament. Però si vols t’aviso un altre dia. Passa’m el telèfon i…
AINA.- És que saps què passa? Que ho necessito per avui.
Nota: l’Aina es pot anar movent mentre la Glòria va preparant les copes.
GLÒRIA.- Precisament avui?
AINA.- Sí. Necessito amb urgència aprendre a tastar avui mateix. Necessito saber com funciona tot això. De moment, l’únic que sé dels vins és que se serveixen en copa.
GLÒRIA.- Però per què tanta pressa?
AINA.- És que demà tinc una cita.
GLÒRIA.- Una cita…
AINA.- Be, no, per ser exactes: “la cita”.
GLÒRIA.- Ah. I beureu vi…
AINA.- Això segur: és sommelier!
GLÒRIA.- Vaja! Com es diu?
AINA.- El meu sommelier?
GLÒRIA.- Sí. “El teu” sommelier. Potser el conec… Si el nostre país és molt petit… el mon dels vins encara més.
AINA.- Ah, doncs… (Vacil·la) Jonàs.
GLÒRIA.- Jonàs…. Jonàs què.
AINA.- Nidea. Ja li preguntaré. De moment, l’únic que sé és que és tot un expert en vins… Com tu! I a mi no se’m va acudir altra cosa que dir-li que sóc una entesa, que el vi és la meva passió i… i convidar-lo a fer un tast a casa meva.
GLÒRIA.- Sempre vas ser atrevida, tu.
AINA.- Sí, i per això sempre duia les cames plenes de blaus.
GLÒRIA.- D’això també me’n recordo.
AINA.- El cas és que la cosa va anar així. Estàvem tan a gust… Va ser una atracció a primera vista. Una nit salvatge.
GLÒRIA.- Quina enveja…
AINA.- Va, si tu amb tant de vi, n’has de tenir un munt d’aquestes… No diuen que el vi és afrodisíac? Doncs una reunió de sommeliers, deu ser un festival.
GLÒRIA.- No t’ho pensis. A mi em queden una mica lluny ja aquestes històries… Però està molt bé que tu t’hagis llençat.
AINA.- Ai… Només de pensar que he de fer tota la parafarnàlia d’explicar com és allò que estic bevent en lloc de beure-m’ho… ja m’agafa indigestió. I no m’agradaria quedar com una analfabeta… M’agradaria poder dir quatre parauletes d’aquelles que sonen tan bé en un tast… Saps? He de parlar com una entesa!
GLÒRIA.- Ja…
AINA.- I per això, quan he vist el cartellet a la porta i he llegit “aprèn a tastar amb la Glòria Salrà”, m’he dit: “Aina, aquesta és la teva!”. Però és clar, si ja està ple…
Pausa. La Glòria mira el rellotge…
GLÒRIA.- Escolta, jo ara tinc una estona fins el proper tast. Si vols et faig una petita introducció… perquè no vagis tan perduda…
AINA.- Ho dius de debò?
GLÒRIA.- Podem intentar-ho.
AINA.- Perfecte!!! En tinc prou que em donis algunes paraules clau. Allò dels… com era? Tanins, tunins…?
GLÒRIA.- Tanins, sí. Són uns compostos característics del vi negre que/
AINA.- (La talla) Doncs això. Jo prenc quatre apunts a la llibreta, m’ho memoritzo… i solucionat! (Treu en un segon una llibreta i un bolígraf).
GLÒRIA.- Però bé has de saber per què les dius… Si vols que soni autèntic, clar. Al món dels tastos hi ha molt intrús. De seguida s’atrapa a un farsant.
AINA.- Ui, jo puc sonar molt autèntica, si vull. Que per alguna cosa sóc actriu.
S’hi posa bé. Ensuma el vi.
GLÒRIA.- Ah, si, és veritat. Algú em va dir que t’havia vist a la tele. A un anunci de croquetes… Pot ser?
AINA.- Eeeh… sí: “Croquetas caseras, te las comes enteres”.
GLÒRIA.- Ah, ja me’n recordo… Estan bones aquestes…
AINA.- No ho sé. No ens pagaven amb espècies.
GLÒRIA.- I et dediques a això?
AINA.- A menjar croquetes? (Somriure forçat) No, els anuncis són esporàdics. Als matins estic a una funerària.
GLÒRIA.- Ah, sí?
AINA.- És una feina d’actriu. Imparteixo cerimònies laiques. Em poso en el paper i… Ui, s’aprèn moltíssim dels morts eh. Bé, i dels vius també. Dels vius que van a veure els morts, vull dir. És tot un món. Gairebé tant apassionant com el del vi.
GLÒRIA.- M’ho imagino… Doncs què, ens hi posem? “Com tornar-se una experta en tast en vint minuts”.
AINA.- Lanza el rollo, morena!
La Glòria agafa una ampolla de vi. Mentre l’obra o prepara:
GLÒRIA.- A veure… Primer de tot, cal tenir present que un tast de vi es divideix en tres fases: la fase visual, l’olfactiva i la gustativa. Fins aquí hi arribes, oi?
AINA.- Mmmmmm… no.
GLÒRIA.- Val. D’acord… Comencem des de zero.
AINA.- Exacte! Això és el que vull!
GLÒRIA.- A veure…. Tingues clar el concepte: tastar és… l’art d’exercitar la nostra memòria; de jugar amb els records.
AINA.- Ui, jo tinc la memòria atrofiada eh…
GLÒRIA.- Doncs ara l’hauràs de reactivar… ningú pot substituir la memòria d’un altre. En cada vi hi trobaràs una mica de tu. El tast t’ajudarà a evocar moltes coses que tens dins teu.
AINA.- Ui, no ho sé. Jo ja fa temps que tinc el disc dur ple i he d’anar fent neteja de tant en tant.
GLÒRIA. T’has de deixar portar, Aina. Et faries creus de la capacitat per evocar records que té el vi. Però tranquil·la, tot és qüestió de pràctica…
AINA.- Ja… (Canvia radicalment, i es col·loca) Et fa res que ens fem un selfie?
GLÒRIA.- (Descol·locada) No, no, fes…
La Glòria reprèn la compostura.
GLÒRIA.- A mi el vi m’ha ajudat molt a explorar en els meus records. Ostres, saps què m’ha vingut al cap ara?
AINA.- Sorpren-me.
GLÒRIA.- El vestit que portaves el primer dia que vas entrar a classe.
AINA.- Què dius… Però si tenia cinc anys!
GLÒRIA.- És igual: el visualitzo molt clarament: blanc de topos vermells, amb un llacet aquí.
AINA.- Que hortera, per favor!
GLÒRIA.- I anaves amb quickers.
AINA.- Amb quickers i vestit? Quina elegància…
GLÒRIA.- Estaves moníssima. Sempre tan repentinada. Amb aquell cerrell tan recte. I portaves dos clips de peixet.
AINA.- Encara no hem començat i ja estic marejada.
GLÒRIA.- D’acord. Reprenem. El tast.
AINA.- Sí, siusplau: el tast…
GLÒRIA.- El primer pas de qualsevol tast és l’examen visual. Aquí analitzarem la limpidesa, la/
AINA.- La què?
GLÒRIA.- Limpidesa. També la brillantor, el color…
AINA.- Ah, això és fàcil: blanc, rosat o negre, oi?
GLÒRIA.- Bé, sí i no. Podem dir alguna cosa més. Obre els ulls… i la ment!
AINA.- Ah, vale…
La Glòria repara la copa. Serveix.
GLÒRIA.- Mira, aixeques la copa, l’observes i passes a fer-ne la descripció… deixant-te anar.
AINA.- La pell blanqueta i sense arrugues… els cabells sense canes…
GLÒRIA.- A mi no… Al vi!
AINA.- Estàs fantàstica, Glòria!
GLÒRIA.- Gràcies. Però ara fixa’t amb els adjectius que podries fer servir pel vi: pàl·lid… brillant…
AINA.- Tu sí que brilles. Has guanyat amb els anys eh, com el bon vi. Oi que ho diuen això?
GLÒRIA.- Gràcies. Els vins per norma general, guanyen amb els anys. Però jo, no n’estic tant segura. Després de vint anys…
AINA.- Vint-i-dos.
GLÒRIA.- Dons encara amb més raó, no? Però tu sí que no has canviat gaire: segueixes tenint cara de pilla.
AINA.- Ho veus? Que son vint-i-dos anys?
Tornen a somriure, amb un punt de malícia.
GLÒRIA.- Seguim: el vi pot mostrar-se “límpid”, “net”.
AINA.- Espera, espera: “Límpid, net…”
GLÒRIA.- Però, al contrari, també podria ser “tèrbol”…
AINA.- Ui, tèrbol… Sona bé.
GLÒRIA.- No, més aviat no. De tota manera no crec que el teu rotllet et porti un vi tèrbol…
AINA.- No. Ja ens enterbolirem nosaltres després… I, per cert, no és un rotllo… És el futur home de la meva vida.
GLÒRIA.- Vostè perdoni…
AINA.- Aquest cop espero tenir més sort que amb l’últim… Aquell era bomber. Però aviat vaig descobrir que ell, en lloc d’apagar focs, els encenia, i jo vaig acabar més cremada que la cua d’un llumí… (Aixeca la copa) Seguim?
(Continua)
Deixeu un comentari