Una rotllana de cadires buides, que s’havien d’omplir de lectores i lectors habituals de teatre per comentar l’obra que havia publicat (El naixement, Arola editors, oct.2017). Era un dels primers clubs de lectura de teatre a biblioteques a què acudia, i ho feia amb la curiositat de saber com funcionaria i alhora expectant davant les primeres impressions de  la lectura d’un text propi per part de persones que no coneixia -amb amistats i coneixences, és un feed back diferent!-. Rebre opinions sense filtres i tenir la possibilitat de parlar amb apassionats del teatre i alhora apassionats de la lectura d’un text encara no representat,  ha estat el gran al·licient d’aquesta experiència  que he tingut l’oportunitat de repetir en vàries ocasions. A partir d’aquest contacte entre autora i lectores/es, algunes de les conclusions a què he arribat són: que hi ha lectors apassionats de teatre, com n’hi ha del gènere de narrativa; són menys, però hi són, hi estan habituats i els encanta -per això, entre d’altres coses, segueixo reivindicant l’atenció a aquest gènere en l’apartat de llibres a diaris i suplements, una batalla que costa!-. Que agraeixen molt anar al teatre havent llegit el text, perquè si bé els treu el factor sorpresa també els permet veure-hi noves perspectives i valorar l’obra d’una manera diferent -no ho dic jo, sinó ells/es!-. I una altra conclusió -que no la última-: que els agradaria trobar publicades les obres d’altres teatres més enllà del Teatre Nacional. Dit d’altra manera: és genial que Biblioteques i TNC s’aliin per tirar endavant el programa Llegir teatre, fomentant així no sols anar al teatre sinó també la lectura de textos teatrals, però encara ho seria més que ho poguessin fer altres sales amb el mateix propòsit. Se m’acut per exemple poder coordinar una activitat semblant amb la Flyhard, que publica tots els textos que representa, o amb el Tantarantana, La Seca o la la Beckett, que aposten sovint per textos d’ara i aquí, alguns dels quals també acaben publicant-se -o ja ho estan-. I també reivindico fer-ho amb aquells textos que, com el meu, han tingut la sort de ser publicats però no han estat encara representats. Si sabéssiu la d’idees que poden arribar a sortir en un d’aquests clubs de lectura… En un, per exemple, gairebé hauríem muntat l’obra! En un altre, li hauríem canviat el final! Sigui com sigui, el contacte entre lectors/es teatrals i autors/es resulta apassionant i enriquidor per ambdues bandes, i seria fantàstic poder-ho tenir tan integrat com passa en d’altres gèneres. Així m’ho van verbalitzar els assistents a la darrera trobada a què vaig acudir. En aquella ocasió va ser a la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt, que organitza els clubs de lectura TEA-TRE, amb sessions que inclouen te i pastes al més pur estil de sobretaula. Una sobretaula teatral acompanyada de desconeguts a qui “sols” ens unia la passió pel teatre.  Ja tinc ganes de repetir, i de seguir reivindicant la lectura teatral.

Links d’interès:

TNC_llegir teatre

Biblioteques_llegir teatre