Un bon te en una delicada tassa de flors ja fumejava enmig de la muntanya, envoltada de vinya i llicorella. Ens esperava la Gemma Peyrí de Mas Ardèvol, en el seu petit racó de coses boniques, on m’havia escapat amb la meva gran amiga Anna. I allà, tot fent-la petar, la Gemma va deixar anar: “Elisenda, per què no escrius un conte que expliqui com es fa el vi?”. Alguna cosa es va despertar aleshores. “Quina gran idea!”, vaig exclamar jo. “Però com pot ser que no s’hagi fet fins ara?”, ens sorpreníem totes. I així va ser com en aquella excursió a Porrera, un poble vinícola per excel·lència que conec des que vaig néixer, es va sembrar la primera llavor d’ El Raïm Inquiet.

Ben aviat la llavor va germinar i va començar a donar els primers fruits. M’encantava la idea d’explicar el procés del vi en clau literària, i em va venir la idea del gotim impacient que es deleix per ser vi, mentre que per a la part més tècnica vaig comptar amb les explicacions del meu amic Pep (àlies Tio Pepe), que em va donar una informació imprescindible, ja que en un inici jo no en sabia res, del món del vi! Un cop enllestida la història, vaig trucar una porta, i me la va obrir un entusiasmat editor, l’Alfred Arola, que s’hi va avenir a la primera conjuntament amb el seu germà i còmplice Fèlix. Era el torn de començar a pensar en els dibuixos, i entrar en acció la il·lustradora Cristina Caupena, que recorreria vinyes i cellers en busca de la inspiració i alhora realisme. Precioses il·lustracions que ho diuen tot. Ja teníem el llibre a les mans: el viatge tot just començava.

L’expectació va ser d’entrada molt més gran del que ens podíem imaginar en un llibre infantil. De seguida en van fer ressò diversos mitjans i persones vinculades al vi; la primera, la periodista tot-terreny Ruth Troyano, pel seu blog Vi-moments-persones, i seguidament, els també apassionats vinícoles Òscar Pallarès i Montse Serra per Papers de vi. Em van entrevistar al programa “Entre vinyes” de TVE, i vindrien altres reportatges i ressenyes, com les de l’Albert Garcia a la revista Terra i el Ferran Caldés a la Revista Cuina, sense oblidar totes les mencions a la xarxa de diaris i blogs vinculats al vi: Vi Directe, Va de vi, Vins de Catalunya, La Cuina Violeta, El Somni d’una nit de vins…etc. A les comarques vitivinícoles que ens tocaven de més a prop, per geografia o sentimentalment, la rebuda per a la presentació del llibre seria espectacular: a Falset, el Castell del Vi es va omplir de gom a gom amb la bona organització de la gent del Priorat Enoturisme i la Isabel Vila al capdavant, en un acte presentat pel Rafel López Monné i el Ferran Vidilla. A Teià, la Cella Vinària feia goig amb tantes famílies amigues escoltant la història, interpretada per l’Anna Martínez. A El Masnou, la presentació oficial al Vins i Divins  comptaria amb la complicitat de l’Andreu Francisco -com a president del Consorci de la DO Alella-, i de l’actriu Carme Pla, que es va avenir a llegir uns refranys de la vinya i el vi amb la gràcia que la caracteritza. Hi col·laboraren els cellers Alella Vinícola, Alta Alella i Parxet, mentre que Bouquet d’Alella organitzaria a les seves vinyes un preciós matí de conte, aquest cop explicat pel Joan Ribes.

I així, amb aquest ressò i aquesta bona rebuda, va ser com ens vam trobar amb la primera sorpresa: la primera edició quedava esgotada als quinze dies de sortir el llibre al mercat. Estupefactes i una mica espantats, ens vam llençar a la segona edició. El viatge tot just estava a l’inici. La notícia del conte que explicava el vi arribaria de seguida també al Penedès, des d’on vindrien diferents propostes. Així, El Raïm Inquiet estaria convidat a anar al Vinseum, les bodegues Pinord, la botiga Xerigots o la Fira del Gall, a més a més d’algunes biblioteques, com després explicaré.  I també al Penedès tindríem l’oportunitat de conèixer el Daniel Pascual, un jove emprenedor vilafranquí capaç de tirar endavant un gran projecte com Suc de vida; la inquieta Rosa Vendrell, la periodista Imma Pulido, o l’Eudald i l’Esther del Celler Eudald Massana Noya, que al mateix temps ens van posar en contacte amb la Saori Suimon per donar-nos una nova sorpresa: aquesta japonesa amb nocions de català s’havia engrescat a traduir el conte al japonès! Una versió que ara busca la manera de poder veure la llum.

El conte inquiet continuava el recorregut per Catalunya. Les diferents DO catalanes tindrien d’una manera o una altra la nostra col·laboració, participant en les seves festes, com la Festa del Trepat a la Conca del Barberà, la Festa del Vi DO Tarragona, o amb la vessant literària en el cas de la DO Bages, visitant les biblioteques d’Avinyó o Sant Fruitós del Bages. A l’Empordà vam conèixer de prop apostes vinícoles molt personals com el celler La vinyeta de Mollet de Peralada o el celler Can Sais a Vall-Llobrega, i tot just aquest cap de setmana he estat convidada a Capmany, en el marc del Festival Ví-vid, en una jornada familiar preciosa que m’ha portat a recórrer també tots els cellers del poble. A Lleida, el grup Codorniu ens demanaria la col·laboració per commemorar el centenari de Raïmat, on passaríem una jornada de celebració amb tots els seus treballadors. I a Barcelona, comptaríem per Sant Jordi amb la narració del conte al carrer a càrrec de l’actriu Dolors Martínez en un acte organitzat pel Celler Online, i també faríem una activitat infantil a la Llibreria Al·lots, amb tast de most inclòs. Per cert, demà dimecres tindré el goig d’anar a una altra llibreria de recent aparició que apunta amb força: Cal Llibreter, a Sant Just Desvern. Però seguim amb el recorregut de l’inquiet protagonista:

Paral·lelament, entrarien en joc escoles i biblioteques de tot Catalunya, que ens farien viatjar encara més. D’una banda, algunes escoles farien servir el conte per explicar el procés de la verema, i amb aquest pretext o el d’explicar com es va crear el llibre, he visitat El Cim de Teià, La Serreta i l’Escola Fabra d’Alella, la Francesc Cambó de Verges, les Escoles Dr. J Pinyol i Aguadé de Cornudella de Montsant, l’Escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal o l’Escola del Pont Trencat de Santa Maria Palautordera. D’altra banda, acabava de néixer el programa oficial Biblioteques amb DO, dedicat a la literatura i el vi, i… Hi podia encaixar millor el nostre conte? Arrel d’aquest, vam començar a rebre propostes de biblioteques de diferents indrets, que a més a més hi destinaven pressupost i energia, amb bibliotecàries entusiastes amb la seva feina, com l’Anna Fincias, la Judit Robert, la Gemma Medina, la Rosa Fusté, la Rosa Casas, la Núria Pujol, l’Ivana Ares, l’Ester Callao, la Glòria Bricollé, la Nati Vilanova… i un llarg etcètera femení, a excepció del Gabriel Milà (gràcies per la representació masculina!). Tal va ser l’èxit del programa, que ens van demanar inventar noves activitats vinculades al conte, com el taller de les Paraules del vi o Construïm una vinya.

A aquelles alçades, ja ens havíem adonat que la història del gotim impacient tenia vida més enllà de la lectura. I un altre fet que ho va constatar va ser l’èxit de la teatralització del conte al Celler Alta Alella: és a dir, representar el conte al seu escenari natural i convertir la visita a un celler en una activitat cultural i familiar. Va ser la Valérie Veilleux, responsable d’Enoturisme d’Alta Alella, la que va creure i insistir en el projecte, i el Josep Maria Pujol-Busquets i la Cristina Guillén que van apostar-hi. Ens calia una bona contacontes i vam proposar-ho a l’actriu Cristina Peralta, que des d’aleshores i ja fa més de dos anys, l’explica amb molta gràcia un cop al mes en aquest bonic indret de vinyes vora el mar, amb un èxit de convocatòria que tot sovint exhaureix les entrades. Amb aquest pretext, el conte ha seguit apareixent a diferents mitjans, que sempre han destacat el caire didàctic i alhora original de la proposta.

Han passat més de tres anys des d’aquella tassa de te, i aquesta serà la nostra tercera diada de llibres i roses. Miro enrere i encara em sorprenc de tot el que hem arribat a fer a partir d’aquest conte que sols pretenia explicar el procés del vi, i em sento agraïda per totes les persones apassionants i apassionades que he conegut pel camí. Segurament aquest és l’element comú que he descobert entre el món vinícola i el món literari: la passió que els mou. La mateixa amb la que he recorregut aquest camí, intens i enriquidor. Tinc la sensació que l’aventura encara no s’ha acabat però alhora que el conte ja vola sol, i això també em fa feliç.

Moltes gràcies, El Raïm Inquiet. I gràcies a TOTS els que ho heu fet possible. Bon Sant Jordi!!!

+ info a: Facebook El Raïm Inquiet

Es pot adquirir a: Arola Editors