L’any passat, en ple confinament, l’Ajuntament del Masnou em va demanar explicar un conte online pels nens i nenes del poble, i alhora, per què no, pels adults que els acompanyaven en el tancament forçat. Com a mare d’una Jordina, orgullosa del nom escollit i amb ganes de reivindicar-lo també el dia del seu Sant, no vaig dubtar en fer una adaptació molt lliure de la llegenda de Sant Jordi, imaginant el punt de vista d’una nena que duria el mateix nom. La seva versió. L’altra part. La història oblidada. Il·lustrada avui per @CARAM.

                                                                                                                         LA HISTÒRIA OBLIDADA

Diuen que quan el cavaller Sant Jordi era petit, que aleshores no era ni sant ni encara cavaller, jugava sempre amb una nena. Ella era la Jordina, vivia a Palau, ja que la seva mare era una de les dames que cuidava la princesa.

El Jordi i la Jordina eren molt amics. Jugaven a empaitar-se pels camps de blat, a amagar-se dalt de roures centenaris, a buscar pedretes al costat del riu…

Però el nen i la nena van créixer, i ell va haver de fer-se cavaller, i ella, dama. Quin avorriment! S’havia de quedar tot el dia a casa, fent costura, brodant… i badallant. La Jordina s’avorria tant que sempre que podia s’escapava i s’amagava a una sala on hi havia molts llibres. Al principi no entenia res, d’aquell garbuix de lletres, però mica en mica va saber posar-les en ordre i així va aprendre a llegir.

Mentrestant, el Jordi, cavaller, va passar molts mesos fora, lluitant…

Fins que va tornar un 23 d’abril, tot brut, esgarrinxat, esgotat… La Jordina, en veure’l arribar tan fet pols, va voler fer alguna cosa per animar-lo i tot d’una va agafar un dels seus llibres predilectes i li va regalar al seu amic. Ell, content i agraït, no tenia res per donar-li però al mirar el seu voltant va veure-hi un roser, sense dubtar-ho en va tallar una rosa i la hi va regalar a la Jordina.

Algú va veure aquest gest i el va explicar pel poble; la història va córrer com la pólvora i va arribar a oïdes del Rei, que va dir: en aquesta història hi falta la meva filla, la princesa! I el seu altre assessor va dir: i un drac ferotge, que sinó no farà por!

I així és com ha perdurat en el temps, amb la Jordina fora de la història, malgrat el seu important paper. Si és mentida o és veritat, no ho sabrem mai del cert. Però el que sí podem fer, és celebrar-los a tots dos, oi? Així que us desitjo molt bon Sant Jordi… i Santa Jordina!