Allò que va començar tímidament com una trobada entre persones amb afinitat cultural es va materialitzar finalment en una actuació co·lectiva d’alt nivell. Un recital literari i musical tant eclèctic com original en què ens hi vam involucrar narradores, poetes i músics i que va oferir una vetllada de dues hores de durada. Va tenir lloc al Casino d’El Masnou, un espai emblemàtic del poble que disposa d’una sala privilegiada per aquest tipus d’activitats. Com que succeïa dos dies després del 14 de febrer, la intenció era proposar una contraprogramació a l’ensucrat Sant Valentí, i per això vam titular l’actuació com fArts d’Amandi. Per tant, l’amor i el desamor en totes les seves facetes hi van ser presents i, vista la reacció del públic, la proposta va seduir de principi a fi. Aquesta ha estat la primera actuació del Col·lectiu Sinestèsia, el nom que hem donat a aquest grup de persones que fa un any no es coneixia i mica en mica ha anat traçant una potent teranyina creativa. Ja estem pensant la propera.

* els artistes que van participar en aquesta primera edició són (per ordre d’aparició): Jorge Sagobal, Jesús Martínez, Elisenda Guiu, Jordi González, Mireia Salvat, Isabel Verdú, Olga Torija, Ricardo Soriano, Ignasi Renau, Óscar Sotillos, Joaquin Fernández, Jordi Autet, Verónica Pérez, Franco Chiaravalloti, Isaac Rubio, Ignasi d’Egara). L’activitat va comptar amb la col·laboració de l’associació Aleph.

Els amants

Ell i ella són amants. Després d’entregar-se un a l’altre com animals en zel, els

dos es vesteixen ràpidament, protesten per haver-se de separar amb presses -com

sempre- i es fan uns darrers petons apassionats. Ja des de la porta, ell esclata:

– No puc més. Això és un calvari. Et necessito, et vull, t’estimo!

Ella el mira emocionada, i ell, continua:

– Em vull llevar cada dia al teu costat, preparar-te cada matí dues torrades i un suc de

taronja, portar-te el diari i l’esmorzar als peus del llit, i omplir-te de petons de cap a

peus cada nit, mentre et dic a cau d’orella que ets la dona més adorable d’aquest món, i

jo, l’home més afortunat per tenir-te cada instant al meu costat.

Hi ha una pausa concisa, significativa. I, tot d’una, ella diu:

– He deixat el meu marit.

Aleshores ell gairebé s’ofega i un inesperat silenci impregna l’habitació, encara amb tuf

de sexe.

– No dius res? – pregunta ella.

– Però… I ara, què faràs? – respon ell finalment.

Ella se’l mira desconcertada, rumia seriosa durant uns instants, fins que deixa anar:

– Que què faré? Llevar-me cada dia al teu costat. Esperar que em preparis cada matí

dues torrades i un suc de taronja, i que em portis l’esmorzar i el diari als peus del llit, i

m’omplis de petons de cap a peus cada nit, mentre em dius que sóc la dona més

adorable d’aquest món i tu, l’home més afortunat per tenir-me cada instant al meu

costat.

Hi ha una altra pausa; concisa, significativa.

– Però això no pot ser! Ja ho saps que no pot ser! -exclama ell, estupefacte.

Ella s’aparta, contrariada. Però de seguida s’ho repensa i s’hi torna a apropar.

– T’estimo – li deixa anar.

I ell respon:

– Jo també.

Tot seguit, es desvesteixen ràpidament i es tornen a entregar un a l’altre com dos

animals en zel.

* “Els amants” va ser un dels textos interpretats al recital fArts d’Amandi