En arribar el setembre, va començar el curs amb aquella excitació característica de qualsevol inici escolar, però ben aviat els primers esdeveniments van fer preveure que no seria un curs qualsevol. Aviat rebríem impactes socials que ens marcarien per molt de temps, i amb ells vindrien conseqüències polítiques que tots coneixem. El cas és que amb els comptes congelats ningú podia assegurar la continuïtat de moltes propostes oficials, entre elles, el programa Autors a les aules, del qual sempre m’ha agradat ser-ne bona difusora, entre amistats mestres i escoles conegudes. Però el curs passat jo ho deia amb la boca petita: no sé pas si podrà ser, però per si de cas… I finalment, sí, va poder ser; desconec en quina mesura, però finalment alguns alumnes, pocs o molts, van poder viure l’experiència de conèixer l’escriptora o escriptor del llibre que havien llegit, mentre que algunes autores i autors vam poder repetir l’experiència de conèixer els nostres lectors i lectores. En el meu cas, va ser a l’escola La Roda de Terrassa, una d’aquelles en què surts carregada d’energia i la sensació que hi ha equips docents molt potents i alumnes que els corresponen; una sessió preparada amb temps, amb treball previ a classe i detalls sorpresa per a l’escriptora. Així doncs, aquest any, tan sols he visitat una escola però m’he endut la mateixa sensació que en altres edicions en què n’havia visitat algunes més: l’experiència és gratificant i enriquidora per ambdues bandes, visitants i visitats. Ha arribat ja la fi de curs, també amb l’excitació característica d’estar a les portes de les vacances d’estiu, però també amb el cansament acumulat del curs i de tot el que s’hi ha viscut. Sembla que ja podem recuperar per fi competències i espero que això serveixi també per potenciar coses que valen la pena com aquesta.