La cultura reconforta i revitalitza. Distreu, descomprimeix. Socialitza, cohesiona. Emociona. Fa pensar, somiar, anhelar. Fomenta l’empatia. Reforça l’autoestima. Estimula. Alimenta. Fa gaudir, vibrar. La cultura ens fa sentir vius.

Que la necessitem per viure ja ningú no ho posa en dubte. Ella ens va rescatar en temps de confinament i ara sembla destinada a fer-ho en la situació d’emergència i crisi emocional dels nostres dies. Si tal com ho defineix l’OMS, salut és -més enllà de l’absència de malaltia- l’estat complet de benestar físic i social d’una persona, és evident que la cultura hi té molt a dir. I, de mica en mica, la creença en la dimensió sanadora de les arts en general comença a treure tímidament el cap també en algunes polítiques; programes en què es reconeixen equipaments culturals com museus, biblioteques o teatres com a actius comunitaris de salut, i potencien el seu valor com a pràctica assistencial de les persones.

Cada vegada hi ha més casos que avalen els beneficis d’iniciatives culturals de diversa naturalesa en determinats tractaments i situacions. Una actuació artística pot generar un efecte guaridor, i no sols a qui la rep sinó també a qui la fa: escriure – pintar, composar, ballar…- permet canalitzar les emocions, pair-les i transformar-les. Una situació personal difícil, una experiència traumàtica, un dol… Crear i expressar per alliberar; transmetre per comprendre. I, en la transmissió, generar novament un impacte.

Ara que per fi comença a ser visible el fil que uneix els dos conceptes, és moment d’enfilar l’agulla per seguir teixint i apostar per aquesta paraula de set lletres; tan vulnerable, tan delicada, de vegades tan poc cuidada… I que, malgrat tot, pot esdevenir ella mateixa el remei. Si sense salut no hi ha vida, sense cultura, tampoc.

Salut i cultura, cultura i salut per a tothom.

Alella, setembre 2021.

* article publicat al llibret de programació de tardor de l’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella, en motiu del cicle #culturaguaridora.