Podríem dir que va néixer gràcies al confinament… Portava anys al calaix; un conte d’emocions, que parlava de la gelosia pel naixement d’un germà i que alhora introduïa a l’infant la necessitat de tenir cura de les plantes. L’estat d’alarma ens va fer ser una mica més generos@s i vam ser moltes les que vam oferir creacions pròpies. S’apropava una primavera negra, sense flors per omplir els balcons, i amb l’amenaça d’arribar un dels sant Jordis més tristos de la història. Un contacte antic d’una persona apassionada per la seva feina al món de la comunicació, en aquest cas vinculada a una empresa de jardineria, em va fer venir la idea d’oferir-li el conte. “Si tu t’encarregues de donar-li forma, és teu”. I ho va aconseguir. Una il·lustració magnífica a càrrec de l’Elisabet Serra, el conte maquetat… i un annex vinculat a les plantes que sortien a la història i que li afegia un meravellós valor afegit. El dia de Sant Jordi, Cal Tino-serveis de jardineria, publicava online LES PLANTES D’EN JAN per a la seva clientela. Va néixer doncs un conte sense editorial darrere, però que feia molt de goig i ràpidament va córrer per la xarxa. De seguida ens van escriure preguntant-nos on el podien comprar, i havíem de dir que no, que no estava publicat, que el podien tenir online. Però el cert és que ja sabem que no és exactament el mateix tenir un conte a les mans que llegir-lo en una pantalla. Qui sap si ara un editor inquiet descobreix aquest post i diu: aquest conte l’he de publicar jo!