No pots recordar el nom d’aquella persona que tot just et van presentar ahir i, en canvi, vas poder recordar que aquella altra et sonava tant sols d’haver coincidit en un breu trajecte de tren. No logres recordar la data d’aniversari d’alguns amics que ja fa anys que són a la teva vida, però encara et saps de memòria el número de telèfon d’aquell nen que t’agradava a EGB -òbviament, el telèfon de casa els seus pares!-. Has oblidat totalment l’anècdota que t’explica amb passió una amiga de la Universitat i en què t’assegura que tu també hi eres -no saps en quin estat!-, però recordes clarament un dia de fa més de trenta anys en què el teu pare et va portar al zoo amb els teus germans, i la imatge d’un mamut de pedra ple de nens es conserva ben nítida en el teu record. No recordes a quin restaurant vau anar la darrera vegada però visualitzes la cantonada on vau acomiadar la nit. Gairebé has oblidat com va començar aquell primer petó -el que diuen que no s’oblida-, però recordes que mastegaves un xiclet de llimona que no has pogut tornar a trobar. No has oblidat el nom de la doctora que tant et va ajudar però afortunadament sí molts dels moments difícils posteriors. Recordes molts detalls d’aquell viatge tant especial i has oblidat del tot aquell altre que va ser un fracàs. Encara recordes aquell desafortunat incident però ja has oblidat com va començar. Recordes coses meravelloses i d’altres que et fan mal. Ignores quin és el criteri de la memòria per escollir això o això, i retenir aquest detall o aquell altre. No saps si té un barem clar, si tot respon a una raó o si senzillament són capricis seus, estranys, com ella mateixa. Però vols aprofitar la selecció que en fa per intentar gaudir dels records sans i enterrar els que no ho són tant. Per somriure davant de les cares i noms que recordes, per celebrar aniversaris i per retrobar anècdotes. I pel que fa als noms i dates que mai no aconsegueixes recordar, per sort, hi ha les agendes!